Com pot ser que ens casem?
Doncs, sí. Aquesta és una bona pregunta. Pensant, pensant, vam agafar els àlbums de fotos i vam descobrir que teníem tantes coses fetes junts, que volíem fer-ne més. I així va sortir aquesta petita història, que podràs veure clicant els tomàquets:
És molt bonic i vosaltres sou molt macos. Dono gràcies a la vida de que us hagi posat en el meu camí. M'heu ensenyat molt i crec que també estic una mica casat amb vosaltres.
ResponEliminaMoltes abraçades.